Aquesta setmana s’està celebrant la setmana de l'educació plurilingüe en la Universitat d'Alacant i aprofite aquesta nova entrada en el bloc per a compartir amb vosaltres, una bona pràctica que personalment m'agradaria encomiar. Estic parlant-vos d'un projecte dut a terme per Miguel Àngel i Paül, dos mestres d'educació primària, que han posat un projecte PIB, Programa d'immersió lingüística progressiva, en una zona de predomini lingüístic castellà . El projecte s'anomena “els xics del Kamisihibai”.
Kamisihibai en Japonès, vol dir teatre de paper. És una forma de teatre popular al Japó que s'usa per a contar històries als xiquets/es. Mitjançant unes làmines il·lustrades el narrador conta el conte. En una cara de les làmines està el dibuix i en l'altra cara està el text. D'aquesta manera, com el text està darrere de la lamina sempre es necessita un narrador que llegisca el text mentrimentres els espectadors veuen els dibuixos. Aleshores, com va arribar aquest teatre Japonès a una escola a Elda?
En primer lloc, vos vull destacar que tot començà a Pamplona quan la mare d’un alumne va ser convidada a classe per a explicar la cultura del seu país. Aquesta dona Japonesa va aprofitar la classe per a dur un i explicar l’origen del kamishibai. Va explicar que s'utilitzava en el carrer pel venedor de llepolies, el qual anava en bicicleta , i que quan arribava als carrers , feia sonar una carraca per cridar l'atenció dels xiquets que prompte estaven al voltant, bocabadats escoltant les seus històries màgiques , és a dir, era una mena de teatre ambulant . Desprès d'anys de no usar-lo, el Kamishibai ha ressorgit com activitat lúdica i pedagògica. Ara s'utilitza com a recurs didàctic a Pamplona en els programes bilingües de castellà- eusquera.
En primer lloc, vos vull destacar que tot començà a Pamplona quan la mare d’un alumne va ser convidada a classe per a explicar la cultura del seu país. Aquesta dona Japonesa va aprofitar la classe per a dur un i explicar l’origen del kamishibai. Va explicar que s'utilitzava en el carrer pel venedor de llepolies, el qual anava en bicicleta , i que quan arribava als carrers , feia sonar una carraca per cridar l'atenció dels xiquets que prompte estaven al voltant, bocabadats escoltant les seus històries màgiques , és a dir, era una mena de teatre ambulant . Desprès d'anys de no usar-lo, el Kamishibai ha ressorgit com activitat lúdica i pedagògica. Ara s'utilitza com a recurs didàctic a Pamplona en els programes bilingües de castellà- eusquera.
Miguel Àngel i Paül sabedors de l'èxit del projecte a Navarra i amb l'esforç personal de anar més enllà de les assignatures i intentar incorporar més d’una assignatura en valencià , han posat el programa en funcionament a la seua escola . Aquests dos mestres, Miguel Àngel mestre de Valencià i Paül mestre de Dibuix, han desenvolupant el mateix projecte que a Navarra amb la col·laboració conjuntament del mestre de Llengua i el mestre de Tecnologia de secundaria perquè el projecte s'ha fet amb l'alumnat de primària i amb la col·laboració dels de secundaria. Què vos sembla?.
L'adaptació la van fer de la següent manera: els alumnes de secundaria van construir l'estructura o carcassa del kamasishibai en Tecnologia;en Dibuix treballaren el disseny de les lamines, és a dir, dibuix, colorit, disseny del personatges, integració de les figures amb el fons i la visibilitat , un punt molt important a tindre en compte , els va suposar un esforç increïble; en Valencià es van treballar les rondalles i la literatura popular, el alumnat adapta la rondalla per al kamasishibai sense oblidar les escenes més importants, perquè no es podem utilitzar més de 12 lamines per a contar la història i en Llengua treballaren l'elocució i la dramatització. Per al disseny d'aquesta unitat didàctica , van incloure objectius curriculars de cada assignatura,necessitaren quasi un any.
Quan van finalitzar la construcció del kamasishai , els xiquets/ les xiquetes estaven tan implicats que van representar la funció en totes les aules de la seua escola , des de primària fins secundaria, a més , anaren a representar la funció a diferents col·legis de la seua localitat , prepararen una funció a l'aire lliure per a les seues famílies i publicaren la faena en la revista de l'escola. ¡Admirable! Què hi penseu?
Així doncs , el kamasishibai ha aconseguit que els xiquets treballaren en un espectacle tots junts, en el qual han pogut riure o plorar, compartint els seus sentiments, despertant la seu imaginació i recuperant la tradició oral de contar contes , tot plegat sense oblidar el producte final , l‘aprenentatge.
En poques paraules, vos vull animar a gaudir d'aquesta màgica obra de teatre que tindrà lloc el proper 23 de Desembre a les 19:00 hores al Saló d'Actes de la nostra escola. Animeu-vos! No vos en penedireu !
No hay comentarios:
Publicar un comentario